dijous, 18 de juliol de 2019

La ballarina

Era una ballarina de ballet molt famosa. El cos estilitzat, moviments lleugers com la ploma, volant damunt de l'escenari. El públic estava embadalit amb cada moviment. 

A recer de les mirades, entre les cametes del teatre, una ombra la observa. Cau el taló, encara se senten aplaudiments. Mentre recull les roses que han quedat en el terra, el individu s'apropa darrera seu. Unes mans la obliguen a aixecar-se, fent que salti per l'ensurt. 

Un home alt, amb uns ulls brillants i d'un to com el ambre, la miren amb ràbia. Els seus braços la giren i la immobilitzen davant seu. La observa detingudament sense dir res.

Ella intenta alliberar-se i es mira el espai buscant ajuda. Amb la gola seca pel pànic no li surten les paraules.

- Vine amb mi. - Li diu el desconegut.

- No! - Aconsegueix cridar. 

Al seu voltant comença a sorgir gent, admiradors de la ballarina, tècnics del teatre, familiars... Tots amb la cara compungida miren la escena. 

- Si us plau, ajudeu-me! - Crida desesperada. 

Ningú es mou. De sobte sembla que el temps es pari, tot queda suspès.

- He vingut a buscar-te, has de venir amb mi.

- No!! - Intentant amb totes les forces alliberar-se.

- No pos fer-hi res, ja és massa tard.

- Qui ets tu? Què està passant?

De sobte nota un cop fort al cap. La sang s'escampa per a l'escenari.

El temps continua el seu curs normal, la gent al voltant de la ballarina intenta ajudar-la però ja és massa tard. Ningú hi pot fer res. 

Morta en l'acte.

- Pobreta, quina mala sort, si la corda hagués aguantat una estona més els focus no li haguessin caigut a sobre.

dijous, 13 de juny de 2019

Luces

En la vida encontramos luces por todas partes, aquellas que nos guían hacia un futuro mejor y otras que nos llevan a lugares alejados de uno mismo. 

Hay de tonalidades diferentes, más cálidas más frías. Algunas brillan con timidez, otras con mucha fuerza pero parpadean creando inseguridad... 

Todas las luces  tienen oscuridad alrededor y buscan de otras luces para ver el camino hacia donde deben ir. El problema es cuando buscas siempre de otras luces para guiarte, y no te das cuenta que la tuya puede alumbrar mucho mas que otras y poder ver por ti mismo el camino. 

Aunque también necesitamos de otras luces, para aprender de los errores, para hacer comunidades (familia, amigos...) y crear una gran explosión de luz. 

Algunas veces necesitamos inspiración o ayuda, aquellas que hacen que encontremos la manera de brillar mucho más.

Por eso lo importante es aceptar nuestra luz propia y después buscar la manera de que brille como nunca.

Luz para iluminar nuestro futuro y el de los demás.

divendres, 31 de maig de 2019

Ese hombre

Me estaba mirando detenidamente. Miré hacia atrás pero no había nadie, no me lo podía creer me estaba mirando a mi.

Le devolví una tímida sonrisa y él pareció hacerle gracia. Se levantó y se dirigió hacia mi.

Nunca, pero nunca me había pasado nada igual.

Se acercó.

"Puedo sentarme contigo".

" Sí... sí, sí."

"Hola, me llamo Alfredo."

"Hola, que tal? Yo Isa."

"Isa isa..."

" Sí. Así es." No tenia ni idea de que decir.

"Levántate!"

"Como?"

"ISA, LEVÁNTATE, QUE LLEGAS TARDE!!!"

dijous, 30 de maig de 2019

Carta a l'amor

Tu que ens desequilibres, que inundes totes i cadascuna de les nostres emocions i pensaments.

Tu que fas que tot giri al voltant del ésser estimat, el/la respiro, el/la veig, el/la penso, el/la somnio...

Tu que sembla que ell/ella sigui especial, tot agafa un to daurat, brilla tot el que mirem, sentim com la llum i els colors son més vius, més increïbles que mai.

Tu que fas que imaginem tota una vida amb aquella persona, imaginem cada un dels moments especials que tindrem, els llocs on podem anar, on podem ser feliços...

Tu que crees un univers paral·lel a la realitat, on tot es joia quan pensem que pot ser possible.

Tu que crees el infern quan tot es torna impossible, quan no hi ha cap esperança de que sigui real tot el que ha creat el nostre cap. Quan ni tan sols ens coneix, o ens coneix però no te interès.

Tu que fas que la vida tingui un altre sentit.

Tu que fas que la tristesa sigui més feixuga que mai.

A tu t'escric aquestes paraules, per dir-te gràcies.

Gràcies perquè fas que la vida s'ompli de color i foscor, però sobretot per fer que ens sentim més vius que mai.

dijous, 21 de febrer de 2019

Dubtes, pors i buit existencial

He tingut moments que semblava que em trobava davant d'un precipici, com si el que creia fins ara no servis. Tot allò que m'agraderia aconseguir no fos real o fos impossible. 

Quan estàs en aquest moment deixes de valorar el que havies fet fins ara i deixa de tenir sentit tot el que fasis en el futur.

El que sens et porta a un buit molt difícil d'omplir. Les persones que som tan emocionals tenim aquest moments tant extrems. 

Per sortir d'aquest buit existencial només hi ha una manera tornar a les creences, aquelles que penses que són impossibles, perquè són les que formen part de tu i et fan qui ets. Tornar el que et fa sentir bé perquè són el motor de la teva vida. Tornar a creure que pots aconseguir coses perquè és la esperança la que mou el món. Junt amb l'amor per les coses que fem o que es fan en aquest planeta perquè som animals racionals, però també emocionals i valorem la bellesa de tot el que ens envolta.

dimecres, 20 de febrer de 2019

Fora les estructures mentals erròneas

Fa uns dies m he adonat que quan et proposes una cosa i la fas, segueixes i segueixes... Les preocupacions sobre altres temes passen en segon terme, no semblen tan importants. El que és més prioritari són els propis objectius.
Sembla simple i fàcil, però cada persona és un món. Cadascú necessita el seu propi tempo, les seves pròpies reflexions i pensaments, el seu recorregut vital.

Però jo dono gràcies de tenir una mentalitat positiva, reflexiva i racional. També emocional, encara que a vegades sembla que doni més maldecaps que alegries. Masses cops em deixo guiar per les emocions.

Voler aprendre ha fet que cada entrebanc sigui un esglaó més, una nova lliçó que et porta al pròxim. No obstant, pot ser que el següent no sigui necessari tant esforç, potser descobrim un tram d'escala mecànica. 

Tornant als objectius, quan vols molt una cosa ja és el primer pas per acostar-te a la meta. Focalitzar-te en allò, concentrar-te per aconseguir-ho. Com en una foto el que queda en primer pla es veu més nítid que la resta. És una bona manera de no desanimar-se, perquè el que no ajuda queda borrós.

Ànims!!!! Nosaltrees

diumenge, 13 de gener de 2019

Saber qui som per saber cap a on anem

Sembla que sigui fàcil de saber qui som i com som, però moltes vegades està influenciat per com ens agradaria ser, tant en el sentit de voler ser millors del que som ara com el fet de que ens agradaria ser una altra persona.

Deixem de escoltar, mirar i gaudir del nostre jo interior, aquell que no es troba en les fotos de Instragram ni en altres xarxes socials. Aquell jo que hi hem de conviure sense filtres, amb les coses bones i amb les dolentes, aquí si que fins que la mort ens separi.

Mirem enfora el que seria més important veure cap endins.

Moltes emocions que ens barren el pas provenen de les expectatives que tenim sobre la nostra pròpia vida. No dic aquelles que sorgeixen dels obstacles reals com el dolor, la tristesa...perquè ens passen situacions inesperades (així és la vida). Penso més aviat amb aquelles emocions que ens queden gravades en el nostre subconscient, i de vegades amb forma de somnis o de records ens sorgeixen i ens alerten de que estem sols, que tenim una edat i que hauríem de dur certa forma de viure... Tot allò que ens acosta a un model de vida fictici, creat per un món consumista i que ens allunya de les coses importants com NOSALTRES MATEIXOS i les necessitats REALS.

Per exemple, estar sol en ocasions pot ser un estigma. Som éssers racionals, emocionals i socials, però no vol dir que no sigui necessària també la solitud. La millor manera de auto conèixer és acceptant que s'ha d'estar sol, que el protagonista de les nostres vides som nosaltres mateixos i per això posem les pautes al nostre guió vital.

Fa poc vaig llegir sobre les persones PAS (Persones Altament Sensibles), val a dir que vaig fer un test i sembla que sóc PAS (però simplement penso que no cal ser altament sensible per certes coses), jo em considero sensible a seques. Amb això volia escriure sobre el fet de que les persones PAS analitzen, empatitzen i tenen una visió més profunda sobre les emocions.

Sense ser una persona PAS es pot empatitzar i analitzar, és a on vull arribar, qualsevol podem analitzar situacions, analitzar emocions i fer la traducció amb accions per aprendre'n o per neutralitzar-les (en el cas de les emocions perjudicials).

Cada vegada penso que tenim un poder molt gran, podem construir-nos, canviar els esquemes mentals inútils i formular noves formes de veure la vida.

La vida no és res més que el què està passant ara mateix, i jo estic fent una reflexió, això ja val la pena. No hi ha foto a Instagram, ho sento. ;)